Circularitat en moviment: la logística com a sistema circulatori de la simbiosi industrial
El 25 de febrer, el DFactory Barcelona va acollir la jornada “Circularitat en moviment. El paper de la logística en la simbiosi industrial”, organitzada en el marc de la Plataforma de Simbiosi Industrial de Catalunya.
La jornada va ser inaugurada per Pilar Chiva, Directora de l’Àrea d’Economia Circular de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que va situar el debat en el context de les polítiques públiques i de la necessitat d’avançar cap a models productius més eficients, resilients i alineats amb la jerarquia de residus.
La sessió va partir d’una idea clara: si volem avançar cap a una economia circular real, cal intervenir en el sistema que fa possible els fluxos materials. I aquest sistema és la logística. El model lineal —extreure, produir, transportar, consumir i descartar— continua generant ineficiències estructurals. Una dada ho il·lustra bé: entre un 15% i un 30% dels vehicles de transport per carretera circulen en buit. No és un detall menor, sinó el reflex d’un sistema que encara no està optimitzat.
- Descarrega la presentació: “Punts clau de l’estudi El transporte y la logística en la economía circular” – Santiago Bassols (Director General, Barcelona-Catalunya Centre Logístic) i Verònica Kuchinow (Directora General, Símbiosy)
La circularitat no es pot construir sobre camions mig buits, rutes duplicades i infraestructures infrautilitzades. Abans de crear nous sistemes, cal millorar els existents. En aquest context, la logística deixa de ser només transport per convertir-se en eina de coordinació, consolidació i cooperació. La col·laboració emergeix com a paraula clau: compartir dades, coordinar rutes, optimitzar capacitats i generar confiança entre actors.
Durant la jornada es va posar també el focus en el marc normatiu i en la necessitat de clarificar responsabilitats en la recuperació de materials. La regulació pot ser una barrera o una palanca, però en qualsevol cas és determinant per crear entorns que facilitin la cooperació empresarial.
- Descarrega la presentació: “Marc regulatori de la logística i la recuperació de materials” – Juan Carlos Hernanz (Director de Medi Ambient, Cuatrecasas)
La tecnologia hi juga un paper clau. El cas d’ECOTIC va mostrar com la traçabilitat digital en la gestió de RAEE permet integrar tota la cadena de valor i garantir informació compartida, interoperable i verificable.
- Descarrega la presentació: “Exemple d’SCRAPs com a eina per a l’eficiència logística al servei de la recuperació de materials: recuperació de RAEE amb WEEETracking” – Víctor Martínez (Director d’Operacions, ECOTIC)
Un altre missatge transversal va ser la importància de la proximitat. Circular no és només fer tornar materials al sistema, sinó decidir com i a quina escala territorial ho fem. La coordinació entre empreses d’un mateix entorn permet reduir costos i emissions, millorar la transparència i facilitar projectes de simbiosi industrial.
- Descarrega la presentació: “Innovació en la gestió de residus industrials per a una recollida eficient i sostenible de diferents productors” – Rosa Sàbat (Directora, RCONNECTA)
En aquesta línia, també es van presentar iniciatives orientades a optimitzar infraestructures existents i impulsar la innovació logística. La circularitat passa per maximitzar la capacitat infrautilitzada abans de créixer en volum.
- Descarrega la presentació: “Marketplace per a l’emmagatzematge flexible: plataforma SPaaS (Space as a Service)” – Mario Bernadó (Director Executiu, JANVI-LOGISTICS)
En paral·lel, la Logistics 4.0 Incubator va mostrar com l’ecosistema emprenedor i tecnològic pot actuar com a accelerador de solucions innovadores en el sector.
- Descarrega la presentació: “Logistics 4.0 Incubator: la primera incubadora per a la indústria 4.0 en l’àmbit de la cadena de valor del sector logístic” – Helena Gutiérrez (Office Manager, Consorci de la Zona Franca de Barcelona)
La logística inversa i el disseny circular van ocupar un espai central. El cas de TM2 va demostrar com el packaging retornable i els circuits tancats poden reduir residus, optimitzar fluxos i generar estalvi econòmic.
- Descarrega la presentació: “Logística inversa: packaging retornable i circuits tancats de transport. Disseny i recuperació d’embalatges sostenibles” – Mónica Jiménez (CEO, TM2)
Per la seva banda, SEAT va exposar exemples concrets de transformació interna: cables convertits en coure valoritzat, cartró reutilitzat com a material d’embalatge i sistemes de retorn de proteccions que redueixen tones de plàstic anualment. La circularitat, en aquest cas, es tradueix en competitivitat, reducció de costos i millora ambiental.
- Descarrega la presentació: “Els serveis logístics necessaris per complir la política de reciclatge d’una gran empresa” – Juan Manuel Díaz (Responsable mediambiental i energètic de la Logística Inhouse, SEAT)
La dimensió social també va ser present amb el projecte Foodback de Mercabarna, que el 2025 va recuperar 869 tones d’aliments i va beneficiar prop de 100.000 persones. La logística, aquí, és també eina de cohesió social i governança públic-privada-social.
- Descarrega la presentació: “Logística al servei de la recuperació d’aliments: el cas de Mercabarna i el Banc dels Aliments” – Georgina Cepas (Cap de Medi Ambient, Mercabarna)
La jornada es va tancar amb les conclusions de Maria Vidal, Cap del Departament de Foment de la Valorització de l’ARC, que va remarcar la necessitat d’avançar cap a polítiques públiques que facilitin la col·laboració empresarial, la compartició de dades i la generació d’ecosistemes territorials orientats a la simbiosi industrial.
El missatge final va ser clar: la col·laboració no és opcional. Si una part significativa dels trajectes circulen en buit, la solució no pot ser individual. Cal optimitzar el que ja existeix, compartir recursos, repensar el disseny dels fluxos i avançar cap a models logístics que integrin proximitat, traçabilitat i cooperació.
La logística és el sistema circulatori de l’economia circular. I només funciona bé quan totes les parts estan connectades.
Enviant dades